ÀUREA GRAU | FRANCESC VOLTAS
El dimecres 8 de juny, l'Acadèmia del Cinema en Català va nomenar els vuit nous Membres d'Honor. Una cerimònia per homenatjar i visibilitzar la feina i vinculació d'aquests professionals al cinema en català. L'acte va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona i va ser conduïda per l'actriu i acadèmica Maria Pau Pigem.
Isabel Steva Hernández - "Colita"
La fotògrafa Isabel Steva Hernández, més coneguda com a “Colita” (Barcelona, 1940), es va iniciar en la professió al costat de mestres com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Francesc Català Roca o Leopoldo Pomés, i de la mà del pintor Paco Rebés. Considerada la fotògrafa de moviments com la “Gauche Divine” i la “Nova Cançó”, debutaria en la fotografia de cinema amb Vicente Aranda, Gonzalo Suárez i Jaime Camino. Va reballar també per mitjans com Fotogramas, Destino o Mundo Diario, i cultiva una galeria de retrats, tan extensa com desconeguda: des d'Ocaña a Gabriel García Márquez, de Maria Aurèlia Capmany a Joan Miró, de Salvador Dalí a la Bella Dorita, d'Orson Welles a Carmen Amaya. La seva obra es troba avui a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o el Museu Reina Sofía (MNCARS), i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Fotografia 2014, entre molts altres reconeixements.
Fermí Reixach
L’actor Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946), format en teatre a Barcelona i Nova York, Reixach va ser cofundador l’any 1972 del grup teatral Comediants i del col·lectiu Teatre Lliure. El seu debut en el cinema es va produir el 1979 amb La campanada, de Jaime Camino, i després d’una vintena de pel·lícules com a secundari rep el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a Millor Actor. Ha treballat a les ordres de directors com Antonio Chavarrías, Jordi Grau, Bigas Luna o Jaume Balagueró, i en produccions com El perfume: Historia de un asesino, de Tom Tykwer, Animales domésticos, de Brian Jacobs, La voz dormida, de Benito Zambrano, Barcelona nit d’hivern, de Dani de la Orden o Estiu 1993, de Carla Simón. Paral·lelament, la seva trajectòria també s’ha desenvolupat en l’àmbit televisiu i teatral, actuant en més d’una trentena de sèries i pel·lícules per a televisió i participant en més d’una quarantena de muntatges.
Bel·lo Torras
La directora d’art Bel·lo Torras (Barcelona, 1947), es va iniciar en el cinema el 1986 amb el llargmetratge La rossa del bar. Esdevindria una fidel col·laboradora en els següents dinou títols del cineasta Ventura Pons, entre els quals destaquen Amic/Amat, Anita no perd el tren, Barcelona (un mapa) o Forasters. Seves són les direccions d’art d’El zoo d’en Pitus de Mireia Ros, Germanes de sang de Jesús Garay, Perfecta pell, de Lydia Zimmermann, entre d’altres llargmetratges, i també les mítiques sèries de TV3 Dinamita, d’El Tricicle, o la telenovel·la Ventdelplà. El 2007 va fundar Beloze Produccions, i des del 2019 i fins a l’actualitat, Torras treballa amb la seva productora KYO FILMS en el desenvolupament d’un llargmetratge docu-ficció, Aquella mirada, en coproducció amb Alveare Cinema (Itàlia) i Callysta Films (Cuba), i en el disseny de producció de Sulla quarta corda, dirigida per Paolo Bianchini, amb rodatge previst el desembre de 2022.
Quique Camín i Toni Camín
Els productors Quique Camín i Toni Camín (Barcelona, 1954 i 1949), van ser els fundadors d’Ovideo TV el 1985, una de les productores més determinants de la història de l’audiovisual a Catalunya. Inicia l’activitat en el camp de la publicitat i la televisió, però ben aviat s’introdueix en el cinema de la mà de Bigas Luna i Jamón, Jamón, premiada al Festival de Venècia, i Marathon, de Carlos Saura, pel·lícula oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona. Huevos de oro, de Bigas Luna; En construcción, de José Luís Guerín; Smoking Room, de Julio Wallovits i Roger Gual; o Pretexts, de Sílvia Munt; 53 días de invierno, de Judith Colell i els documentals Veinte años no es nada i Més enllà del mirall, de Joaquim Jordà, són factoria Ovideo. En l’àmbit televisiu, destaquen les produccions signades per Lluís Maria Güell, la participació en la renovació de BTV, la XTVL i la televisió local de L’Hospitalet, així com la producció de sèries de Tricicle (Dinamita) i Dagoll Dagom (La memòria dels cargols).
Isona Passola
La productora, guionista i directora Isona Passola (Barcelona, 1953) de la mà del director Agustí Villaronga han construït una llarga i prolífica relació professional, amb títols com El mar, Pa Negre o Incerta Glòria, tots ells dirigits per Villaronga i produïts per Massa d’Or Produccions, segell que Passola fundaria el 1992. El pianista, de Mario Gas; Mirant al cel, de Jesús Nicolás F. Garay o La vida sense Sara Amat, de Laura Jou, són alguns dels llargmetratges de la productora, que també té al seu catàleg els documentals De nens, de Joaquim Jordà; Catalunya-Espanya i L’endemà, dels quals Passola també n’és la directora; i Altsasu (Gau Hura), de Marc Parramon i Amets Arzallus. La darrera producció estrenada ha estat la sèrie de televisió Cucut, dirigida per Laura Jou i Fernando Trullols. Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català entre 2013 i 2021, i, actualment de l’APIMED i l’Ateneu Barcelonès, Passola ha estat membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2012).
Jaume Peracaula
El director de fotografia Jaume Peracaula (Salt, 1945) es va iniciar en l’àmbit cinematogràfic participant en curts de directors com Agustí Villaronga (Anta, mujer) o Josep Anton Salgot (Madison, codirigit amb Carles Jover). Mater amatísima, del mateix J.A. Salgot, marca el 1980 el tret de sortida de la seva carrera com a director de fotografia, i, només un any després, participa a Barcelona sud, de Jordi Cadena, i Interior rojo, d’Eugeni Anglada, dos directors que marcarien la seva carrera. Amb Villaronga tornaria a coincidir uns anys més tard a Tras el cristal, El niño de la luna i El mar. Durant la dècada dels 90 el seu treball es vincula molt amb l’obra de Mario Camus, participant, entre d’altres produccions, en Después del sueño o El color de las nubes (1997), per la qual va rebre el Goya i la Medalla del Círculo de Escritores y Críticos Cinematográficos. Sin vergüenza i Inconscientes, ambdues de Joaquim Oristrell, El año del diluvio, de Jaime Chávarri, El coronel Macià, de Josep Maria Forn, i Azaña, de Santiago San Miguel, són altres títols de la seva filmografia. Peracaula també va col·laborar en la posada en marxa de TV3.
Juan Ferrer
El crític i director de festival Juan Ferrer (Barcelona, 1957), va tenir els seus inicis el 1989 al Diari Segre i ja porta tres dècades de relació ininterrompuda amb la premsa escrita i amb la ràdio. Com a fundador i director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, creada l’any 1995, va ser reconegut amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia i el Premi Cartellera Túria de València. Gran altaveu del cinema llatinoamericà a Catalunya i a Espanya durant 25 anys, la Mostra va dur a terme també una funció important de reconeixement de les trajectòries de grans noms de la cinematografia catalana a través del Premi Jordi Dauder, creat el 2011.