RAMIRO FLORES ESTEVE
Després del debat que va tenir lloc el dijous passat, finalment el congrés ha aprovat el document grà cies a l'abstenció del PP i la d'Unidas-Podemos. Els debats han cobrat un interès particular en regions amb llengües cooficials, sobretot a Catalunya, ja que l'article inclou mesures que afecten la presència de les llengües en plataformes internacionals aixà com el poder de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
La nova llei dicta que el 5% dels ingressos de les plataformes que facturin més de 10 milions d'euros a Espanya s'han de destinar a produir obra europea. Del total de diners d'aquest 5%, el 70% han de ser rodats en qualsevol de les llengües de l'estat, però pel que fa a les produccions en llengües cooficials, la llei aclareix que es reserva un 15% del total de les produccions per ser rodades en català , gallec o basc. Això vol dir que del total de diners invertits en produccions al paÃs, cada llengua haurà de rebre un 10% d'aquests diners.
Des de la Generalitat reclamaven pujar el 5% inicial per augmentar la inversió sense afectar-ne els percentatges. Tot i això, la voluntat dels partits polÃtics ha afavorit un percentatge inferior, percentatge que a Ità lia se situa en el 12,5% i a França en un 20%.
La situació del doblatge i la subtitulació en català , malgrat la intenció dels partits catalans, es manté sota el poder de les plataformes i els gegants medià tics. Els informes jurÃdics elaborats pel govern aclareixen que no poden obligar les plataformes internacionals amb seu fora d'Espanya a assumir unes quotes de doblatge. Tot i això, ERC ha volgut pactar amb l'Estat la creació d'un fons de doblatge, destinat a resoldre la problemà tica de les sèries i pel·lÃcules en llengua catalana, però no deixen molt clares les mesures a prendre, donant molt poder de decisió a les plataformes grans.
Manifestants al Congrés dels Diputats després l'aprovació de la nova llei audiovisual.
NotÃcia sobre la manifestació de RTVE
Un altre dels punts més importants ha estat la definició de produccions independents, ja que segons aquesta nova llei, les produccions de grans plataformes com Atresmedia o Mediaset serien considerades independents i, per tant, es beneficiarien dels avantatges d'aquest tipus de produccions. Darrere d'aquesta inclusió, diversos sindicats audiovisuals s'han pronunciat davant del congrés per demanar la derogació d'aquesta llei i defensar les produccions independents.
Quant a com afecta la CCMA, la principal crÃticaés que queda marginada respecte a RTVE en no tractar-sed'un mitjà independent o privat. La televisió pública estatal rebrà finançament pel carà cter de servei públic de part dels gegants audiovisuals. Tot i això, les televisions autonòmiques no podran comptar amb aquest finançament. Els partits catalans davant d'aquesta situació van optar per intentar que la llei reconegués el dret de les televisions autonòmiques a desgravar-se l'IVA, però aquesta proposta va ser desestimada.